3-3-1998. Anàlisi de la setmana del 23 de febrer a l'1 de març de 1.998 del Servei Analítico-informatiu de la XARXA BASCA ROJA

LES RISES DE DOS-DUES CANALLES, SILENCIS SOROLLOSOS, LA REDIVIVA CENSURA FRANQUISTA, SOSPITOSOS SECRETS COMPARTITS I ACLARIDORS VETOS ESPANYOLS. La insuportable persistència de la tortura en l'Estat i per l'Estat espanyol "democràtic". El menyspreu a la voluntat i els drets del poble basc. I la renovada explotació capitalista.

Diccionari de la Real Academia de la Lengua Española. Canalla: 1a. accepció: gossades, canilles, gossam; 2a. accepció: gent baixa i roïna; 3a.accepció: persona menyspreable i de mals procediments.

No és odi allò que més em generen. Analitze els meus sentiments, esbrine en el meu ànim i no trobe que l'odi siga allò que més en sobreeix. Sí la ira. I, sobretot, menyspreu, repugnància i fàstic. I esglai. Esglai per com poden arribar a ser d'abjectes i degradats dos individus de la meua espècie.

Són dos "canalles" que riuen. Que riuen a deshora. Que se'n riuen precisament en el més inadequat dels moments de les seues miserables vides en que podrien dedicar-se al sa exercici de la risa. Aquests dos "canalles" són la jutge Teresa Palacios de l'Audiència Nacional espanyola i la fiscal que escoltaren les declaracions d'un joves bascos de Tafalla acusats de pertànyer a aquesta inventada per Espanya organització anomenada "Grups Y".

Ho han contat els pares d'aquests joves el dilluns 2 de març de 1998 pel matí en roda de premsa. Feren un relat esfereïdor de les tortures que els seus fills els havien explicat el diumenge 1. Josu Arizmendi "es va tirar contra la paret per obrir-se el cap i matar-se perquè ja no podia més". Mikel Macaya "arribà a despullar-se completament en un moment que el van deslligar per intentar defallir de fred o provocar-se una crisi asmàtica per tal que el dugueren a un hospital i acabar així amb la tortura".

Són esfereïdors aquests i d'altres relats de tortura que es van fer en la roda de premsa. Però el més sinistre, més horripilant de tot el relat són les rises de les dues "canalles", la jutge i la fiscal. Els atribulats pares van contar que quan Fernando Sota, Josu Arizmendi i Mikel Macaya declararen davant la jutge i la fiscal els malstractaments i tortures rebuts, TANT LA JUTGE COM LA FISCAL "ES POSAREN A RIURE DIENT QUE TOTS DEIEN EL MATEIX" (El navarrés DIARIO DE NOTICIAS en la seua pàgina 21 i EGIN en la seua pàgina 13, ambdós del dimarts 3 de març, recullen el mateix esfereïdor fet. EGIN transcriu "la" fiscal, DIARIO DE NOTICIAS "el" fiscal).

Ni tan sols importa ací subratllar la confessió PUBLICADA i mai desmentida del Conseller d’Interior Atutxa que la pertinença als "Grups Y" és un invent policial per donar carnassa a la premsa espanyola.

Ni tan sols importa ací insistir en que, malgrat aquestes brutals tortures, els joves VAN NEGAR tant davant els guàrdies civils que els interrogaren com davant la jutge els fets que els imputaven. Ni tant sols importa ací que la Guardia Civil no presentara CAP prova inculpatòria i que, segons van relatar els seus pares, nombrosos testimonis situen els acusats en altres llocs en l’hora i el dia que es van realitzar els sabotatges que se’ls imputen. El 31 de desembre, quan es col.locà un artefacte en el Banco de Vasconia, Josu Arizmendi era a Còrdova i Mikel Macaya treballava en un bar de Tafalla, segons es conta en la pàgina 27 del DIARIO DE NAVARRA del dimarts 3, que és qui transcriu aquestes concretes declaracions dels pares.

El que importa subratllar són les rises d'aquestes dues "canalles" (o d'aquesta i aquest, si té raó DIARIO DE NOTICIAS). Que són la mesura exacta de la "democràcia" espanyola, de la "tutela efectiva dels jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que en cap cas puga produir-se indefensió" que la Constitució espanyola en el seu article 24 MENTEIX que "Tots tenen dret a obtenir" en el territori de l'Estat espanyol. Com es veu, els joves bascos no.

Afegesc que aquest mateix dilluns 2 hi havia a Pamplona el Ministre espanyol de l'Interior per condecorar amb la Medalla del Mèrit Civil membres de la Policia Nacional i de la Guardia Civil per la seua tasca en la desarticulació de "Grups Y" a Navarra? Afegesc que aquest mateix dilluns al vespre la Guardia Civil se superà a ella mateixa i presentà en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Tafalla UNA DENÚNCIA CONTRA ELS PARES que havien contat a la premsa les queixes dels seus fills? Sí. Ho afegesc perquè qui em llegesca tinga una altra pinzellada més del quadre que retrata la "democràcia" del Règim del Rei que Franco nomenà.

Encara hi ha més pinzellades sinistres en aquest quadre sinistre. Hi ha que, segons relata DIARIO DE NOTICIAS, la Guardia Civil va fer una llista de joves sospitosos I L'ALCALDE DE TAFALLA (Luis Valera, d'UPN) LA RATIFICÀ. (EGIN sostenia en la pÀgina 16 del diumenge que fou el grup municipal d'UPN qui va fer la llista d'uns 30 joves de l'esquerra abertzale i li la va proporcionar a la Guardia Civil). Al pare d'un dels detinguts el va avisar el regidor d'UPN Luis Orduña que el seu fill estava en la llista. DIARIO DE NOTICIAS conta que la mare de Josu va afirmar que "Valero va reconèixer que eren innocents, però que igual els treien alguna cosa SI ELS APRETAVEN "LAS TUERCAS", literalment". Quan a Tafalla la dreta fa llistes la gent se'n recorda de 1936: 34 tafallencs afusellats.

S'entén ara una mica més clarament l'ESTAT D'EXCEPCIÓ ENCOBERT en el que vivim a Euskal Herria? S'entén l'angoixa dels qui vivim al Casc Vell de la capital d'aquesta Euskal Herria, Pamplona, sabent que el nostre veí Josu Beaumont corre el risc de ser il.legalment entregat per l'Estat francés el 16 de març a la Guardia Civil, i que pot ser torturat com ho han estat d'altres bascos entregats com ell?

Ha passat molt més aquesta setmana a Euskal Herria (vegeu l'Anàlisi completa) però això és el més definitori: uns joves bascos torturats per la Guardia Civil denuncien les seues tortures al Tribunal de la Justícia espanyola que els hauria d'emparar. Jutge i fiscal se'n riuen. Cau el teló?

Justo de la Cueva